Back معركة ليسا (1866) Arabic Bitva u Visu Czech Slaget ved Lissa (1866) Danish Seeschlacht von Lissa (1866) German Ναυμαχία της Λίσσας (1866) Greek Battle of Lissa (1866) English Batalla de Lissa (1866) Spanish Lissan taistelu Finnish Bataille de Lissa (1866) French קרב ליסה (1866) HE
| Guerra Austro-Prussiana | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Lissa (1866) Batalla de Lissa (1866) (Mediterrani central) | |||
 La Batalla Naval de Lissa, pintura de Carl Frederik Sorensen. | |||
| Tipus | batalla naval  | ||
| Epònim | Vis | ||
| Data | 20 de juliol de 1866 | ||
| Coordenades | 43° 10′ 35″ N, 16° 03′ 12″ E / 43.176388888889°N,16.053333333333°E | ||
| Lloc | Mar Adriàtic, prop de la costa nord de l'illa de Lissa | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria decisiva austríaca | ||
| Campanya | Tercera guerra de la independència italiana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Hühnerwasser – Podol – Trautenau – Nachod – Langensalza – Skalitz – Münchengrätz – Gitschin – Königshof – Schweinschädel – Sadowa – Dermbach – Bad Kissingen – Mainfeldzug – Frohnhofen – Aschaffenburg – Blumenau – Hundheim – Tauberbischofsheim – Werbach – Helmstadt – Uettingen | |
_crowned.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Batalla de Lissa es va lliurar el 20 de juliol de 1866 entre l'armada austríaca i l'armada italiana prop de l'illa de Lissa (actual Vis), al mar Adriàtic, en el marc de la Guerra Austro-Prussiana. Va ser una victòria decisiva de la força austríaca davant d'una esquadra italiana molt superior. Va ser la primera gran batalla naval en què van participar vaixells de vapor.
La batalla va ser part de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, en la qual Itàlia es va aliar amb el Regne de Prússia en el curs del conflicte contra Àustria. El principal objectiu italià era conquerir Venècia, llavors part de l'Imperi Austríac.
Les flotes estaven compostes per velers amb motors de vapor i ironclads, que van participar per primer cop en combat.[1] La flota italiana comptava amb 12 cuirassats i 17 velers i superava numèricament a l'austríaca, de 18 vaixells. Els austríacs també estaven en clar desavantatge pel que fa al nombre d'armes. Va participar també un dels primers vaixells en els quals els canons estaven muntats en una torreta giratòria, l'italià Affondatore.
El comte Carlo di Persano va liderar la flota italiana, mentre que l'austríaca estava al comandament del contraalmirall Wilhelm von Tegetthoff. El fort de Lissa va ser posat sota l'autoritat del transilvà David Urs de Margina.
- ↑ Sandler, Stanley. Battleships: An Illustrated History of Their Impact (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 55. ISBN 1851094105.